71 km | 1.200+

Estem a la Garrotxa, un d’aquells paisatges singulars de Catalunya, on el relleu volcànic, els boscos frondosos, els camps verds i els camins rurals configuren un entorn ideal per al gravel. Una experiència de paisatge, silenci i descoberta. La ruta transcorre principalment per vies verdes, bones pistes (en ocasions asfaltades o encimentades) i algun tram de carretera secundària (principalment, per arribar a St Aniol). així que és de molt bon fer a excepció d’algun caminet puntual.

Per aquesta zona hi havia transcorregut La Garrotxina, una ruta gravel organtizada que, si voleu explorar més camins, us serà de gran ajuda consultar.

*No feu sempre cas a les dades de desnivell aportades per Komoot. Al traçar la ruta sobre els seus mapes pot inflar l’alçada.
**Podeu observar els tipus de superfície (pista, asfalt… clicant a “Desnivel” i canviant a “Tipos de via y de superficie”, o explorar millor la ruta entrant a la pàgina de Komoot.
***Recordeu que podeu descarregar el track directament de Va de Gravel (a l’inici d’aquesta pàgina)

Sortim de St Esteve d’en Bas i ho fem seguint la ruta del carrilet. És un dels trams més bonics d’aquesta llarga via verda. Comencem pujant breument: 2,8 km al 3,1%. Després un llarg descens fins les Planes d’Hostoles, passant entre estrets, túnels i ponts.

Aquí iniciem el petit portet que ens porta per Les Encíes, tot asfalt. Són 3,5 km al 3,8%. Pugem i baixem i sense descans tornem a pujar cap a St Aniol de Finestres. És una carretera amb molt poc trànsit, així que cap problema.

El primer tram cap a St Aniol és per la carretera de doble carril, però al arribar al nucli girem a mà dreta i ja pedalem per una pista asfaltada. Encarem la pujada cap al Coll de la Palomera, que ens portarà a travessar la serra de Finestres, i anem alternant bona pista amb trams encimentats. La part més dura la trobarem cap al final, fins a la cruïlla per arribar a Sta Maria de Finestres. Hi arriba una pista/camí (en pitjor estat), però aquest cop no hi arribarem. En total hauran sigut 8,1km al 5,6% de mitjana, però amb trams a dos dígits de pendent cap al final.

Avancem els darrers metres fins a coronar La Palomera entre parets de roca i iniciem la baixada sense descansar: ens esperem a parar a La Dama de la Garrotxa. Un mirador singular, presidit per aquesta escultura, amb molt bones vistes al que Josep Pla va anomenar “La Cassola de Mieres”. La vall de Mieres connecta amb la de Campmajor i ens ofereix vistes des de la serra de Finestres cap a Rocacorba.

Gaudides les vistes i havent menjat una mica, tornem a iniciar el descens fins al mateix poble de Mieres. El travessarem i anirem a buscar el nucli del Torn, tot per asfalt. Un entorn tranquil, pedalant per la plana que tot just fa uns kilòmetres veiem des de les alçades. Arribats al Torn agafem una pista asfaltada a la vora del riu Ser i començarem a pujar de nou, de forma bastant irregular, durant aproximadament 11 kilòmetres a una mitjana del 3,2% (rampa final important a dos dígits) fins trobar-nos entre volcans, ben a prop del Croscat.

Pedalarem per la seva falda en un camí volcànic, i el deixarem per endinsar-nos al bosc i començar a pedalar entre fagedes. Gaudirem de la Fageda d’en Jordà enredant-nos pels seus camins, i iniciarem sense adonar-nos el descens per anar finalitzant la ruta. Un final tranquil i bonic que ens deixarà amb ganes de molt més.

Nom	Kilòmetres	Pendent Mitjana	Comentari
Coll de Bas	2,8 km	3,1%	Via verda i asfalt. Inici més suau i final al 6%-7%
Les Encies	3,5 km	3,8%	Asfalt. Regular.
Coll de la Palomera	8,3 km	5,5%	Trams d’asfalt, ciment i terra. Penúltim kilòmetre aprox 11,5%.
Martinyà	11 km	3,2%	Trams d’asfalt i de camí. Molt irregular. Final 1 kilòmetre dur

Possibles variants:

• Poques per fer-ho més curt! Seria possible evitar passar pel Torn per anar de Mieres cap el Sallent, i també fer tota la zona per la carretera que passa per Santa Pau… però es perdre’s parts divertides i boniques i es retalla poc.
• Per fer-ho més llarg, una bona referència a consultar són rutes prèvies de La Garrotxina.