45 km | 1.200+

Si hi ha un refugi que es publicita tant s’hi podrà arribar… una altra cosa és el que costi arribar! Ataquem el Passo Lusia pel seu costat salvatge perquè som del club de los locos de las cumbres, però bé que la ruta és pot fer del revés i tan sols vigilant molt a la baixada. Aprofitarem i farem tot el camí entre Predazzo i el llac de Paneveggio, amb el pont penjant a mig camí.

*No feu sempre cas a les dades de desnivell aportades per Komoot. Al traçar la ruta sobre els seus mapes pot inflar l’alçada.
**Podeu observar els tipus de superfície (pista, asfalt… clicant a “Desnivel” i canviant a “Tipos de via y de superficie”, o explorar millor la ruta entrant a la pàgina de Komoot.
***Recordeu que podeu descarregar el track directament de Va de Gravel (a l’inici d’aquesta pàgina)

La ruta comença a Predazzo i creuem el poble per anar a buscar el carril bici que puja vora el riu. Passarem pel centre de Moena i des d’allà començarem a pujar. Escollim l’opció que d’inici ens ofereix una balconada sobre Moena i les muntanyes de fons… al preu d’un kilòmetre a més de l’11% i rampes que sobrepassaran el 17%. Això sí, almenys per asfalt. Arribarem al Forte Someda i d’aquí fins al Telefèric d’Alpe Lusia la pendent serà suau i l’entorn agradable. La pendent augmentarà una mica passat el telefèric, però la part dura comença un cop creuem la carretera SS346. És possible que el primer tram, a part de ser molt dur, tingui algun centenar de metres pedregosos. Després, però, almenys en el nostre cas, va millorar (tot i que la pendent continuava sent dura). Pugem entre bosc però els treball forestals permeten que anem veient l’alçada que guanyem. En total, fins coronar un primer coll, seran gairebé 5 kilòmetres a gairebé el 10% de mitjana. Poca broma! Un petit descans en baixada ens portarà a la darrera part de la pujada, que és una autèntica salvatjada amb 2,1 kilòmetres a pràcticament el 13%, molt constants. La pista, però, és troba en força bon estat tot i ser la part més dura.

A dalt de tot hi trobem el refugi i un petit cartell ens recorda que es diu “Lúsia” i no “Lusía”. Mai està de menys saber-ho. Les vistes són, com no podria ser d’una altra manera, de fotografia (durant tota la pujada, però, haurem fet bàsicament bosc). Des d’aquí comencem a baixar però és una part suau on podem gaudir, al fons, de les muntanyes de la Val Veneggia (aquí teniu una ruta, combinable amb aquesta, que us hi portaria).

Finalment baixem de l’altiplà entre un bosc i moltes corbes tancades, amb una pendent constant que ens fa pensar que també és molt bona opció per pujar. Un cop arribem a baix fem un petit tros de carretera per sortir i anar a vorejar el Lago di Paneveggio. Un cop remuntem l’extrem que fa de presa comencem a baixar per pista fins al pont penjant. En aquest punt ens caldrà caminar un centenar de metres i, més endavant, és possible que també haguem de fer-ho. En el tram final gaudirem de pedalar per l’estret que conforma el riu Travignolo i que, a nosaltres, ens va semblar un espectacle inesperat!

Possibles variants:

• Si preferiu patir baixant pendents fortes (sempre vigilant!) abans que pujant-les, la ruta és igualment aconsellable en sentit invers.
• És possible no fer tot el camí de Paneveggio i fer-lo per carretera, o fer un mig-mig i fer el Col de Cheta. Tot i això, tot el tram de Predazzo a Paneveggio, tot i que té un parell de parts on cal caminar (un centenar de metres), és molt recomanable.
• Aquesta ruta és combinable amb aquesta, que us portaria a fer també la Val Veneggia.