64 km | 1.300+
De la plana a la costa, i tornada pel Monestir de Sant Pere de Rodes: Roses, Cadaqués i Port de la Selva.
El Cap de Creus, un racó idil·líc i inspirador. Un paisatgé rocòs i agrest que serpenteja amb les onades del mar. Un lloc que el gravel permet explorar més a fons. I amb més tranquil·litat!
En aquesta ruta també es puja (port asfaltat) a l’emblemàtic Monestir de Sant Pere de Rodes. Però fent-ho una mica diferent… hi arribem pel darrere!
*No feu sempre cas a les dades de desnivell aportades per Komoot. Al traçar la ruta sobre els seus mapes pot inflar l’alçada.
**Podeu observar els tipus de superfície (pista, asfalt… clicant a “Desnivel” i canviant a “Tipos de via y de superficie”, o explorar millor la ruta entrant a la pàgina de Komoot.
***Recordeu que podeu descarregar el track directament de Va de Gravel (a l’inici d’aquesta pàgina)
Inici de la ruta a Vilajuïga, a la Plana de l’Empordà.
- Terreny rodador fins a Roses, que travessem vorejant la mar per arribar a la primera puajda del dia.
- Ascens al Mirador de Punta Falconera (altimetria adjunta). Per anar escalfant.
- Baixada a Cala Montjoi per asfalt i, sense descans, amunt de nou. Pujada als Barracons del Lloar (altimetria adjunta).
La pista que uneix Roses i Cadaqués per aquesta part de la costa va ser construida al franquisme utilitzant als presos polítics del camp de presoners de la Pelosa. A la Rosespèdia (projecte participatiu sobre memòria i patrimoni) hi podeu trobar més informació.
- Un cop hem baixat dels Barracons, al pont de Jòncols, tornem a pujar sense ni un metre pla. Es tracta de la pujada al Puig d’en Manyana fins a sa Crüilla (altimetria adjunta). L’estat de la pista és regular, amb la primera meitat una mica pedregosa (res exagerat). De totes formes, hi ha una traçada neta que es pot anar agafant bé.
- Un cop a dalt, baixada oberta cap a Cadaqués i, un cop feta la volta de rigor, toca apretar el cul.
- La pujada al Coll de Perafita en gravel (altimetria adjunta) és molt irregular, amb autèntics rampots. A més, la pista està en alguns d’aquests punts en males condicions. Tot un repte!
- Un cop a dalt, baixada tranquil·lament per asfalt fins al Port de la Selva. Un asfalt que ja no deixarem fins tornar al punt de sortida.
- La pujada al Monestir és dura, amb percentatges molt constants i alguna rampa puntual que s’enfila més enllà dels 2 dígits. L’arribada proposada, pel darrere, ofereix unes vistes úniques al Monestir mentre ens hi aproximem. D’aquí fins al cotxe, ja només quedarà baixar!
Altimetria de les pujades de la ruta:
Possibles variants:
- Es pot pujar al Mirador de Punta Falconera per asfalt des de Roses, direcció Cala Montjoi.
- També es pot pujar el Coll de Perafita per carretera (però ull al trànsit depenent del dia i època de l’any), o baixar-lo per pista direcció al Port de la Selva (no ho hem fet). Això pot donar joc si es vol fer la ruta al revès, i pujar per pista a Perafita però baixar a Cadaqués per asfalt.
Com sempre en aquesta zona… ull amb la predicció de vent!
