78 km | 1.800+

Descobrint les muntanyes de Prades en gravel, arribant al cim més alt del Baix Camp i la Conca de Barberà.

*No feu sempre cas a les dades de desnivell aportades per Komoot. Al traçar la ruta sobre els seus mapes pot inflar l’alçada.
**Podeu observar els tipus de superfície (pista, asfalt… clicant a “Desnivel” i canviant a “Tipos de via y de superficie”, o explorar millor la ruta entrant a la pàgina de Komoot.
***Recordeu que podeu descarregar el track directament de Va de Gravel (a l’inici d’aquesta pàgina)

Iniciem la ruta a Montblanc (podeu aprofitar per fer una petita volta pels seus carrers medievals!). Agafem ben ràpid una pista que ens porta cap a l’Espluga de Francolí, i aquí seguim per pista (amb algun petit tram pedregós) cap a les Masies i Poblet. A Poblet enllaçem amb la carretera, voregem el Monestir de Poblet (Patrimoni de la Humanitat) i poc després girarem a l’esquerra per encara la primera pujada important del dia: l’Era de Noguers.

Inici per asfalt i segona part per pista. En tots dos casos la pendent és força regular. L’estat de la pista és bo. A la part central del tram de pista, si anem atents, hi veurem bolets… estem al bosc pintat de Castellfollit!

Un cop a dalt podrem gaudir de les vistes excepcionals cap a les Garrigues.

Sense perdre gaire alçada anirem fins a la casa forestal del Tillar i aquí recuperarem l’asfalt. Pujarem un parell de kilòmetres per asfalt i, arribat al Coll de les Masies, agafarem la pista a l’esquerra per seguir pujant. Ens dirigim cap al Tossa de la Baltasana, punt més elevant del Baix Camps i la Conca de Barberà.

El primer kilòmetre té un parell de trams que piquen. La part central es fa còmodament. Al final, però, la cosa es posarà molt seriosa! Per sort, hi trobarem ciment i les rodes relliscaran menys. Això sí, caldrà apretar bé les dents!

Un cop a dalt, pausa per gaudir de la tranquilitat i les vistes, recuperar forces, i encara la segona part de la ruta. Ja estarem de tornada, però encara queda molt per pedalar!

Baixarem cap a Prades i continuarem intentant agafar pistes. Agafarem breuement unes metres d’asfalt en dues ocasions. El segon cop, abans d’arribar al Coll de Capafonts, girarem a l’esquerra per endinsar-nos a la zona de los Motllats. Un tram singular de la ruta, amb un paisatge característic d’escassa vegetació, per gaudir-ne tranquilament! Cap al final d’aquest tram travessarem l’urbanització fallida dels Motllats, que bé ens farà pensar sobre la necessitat de certs projectes urbanístics que inunden els paratges naturals.

Baixarem fins el Coll i agafarem un tram de carretera. A l’Aixàviga l’abandonarem i circularem per un caminet en la mateixa direcció. Travessarem algunes cases de les afores de Montral i creuarem la carretera per continuar per pista. Primer en lleugera pujada i després baixant amb trams de forta pendent. La part de lleugera pujada té trams pedregosos, i la baixada està prou bé però es tracta d’un caminet amb forta pendent en algun punt. Precaució de normal i, si ja anem cansats, doble precaució!

Creuarem el riu Brugent i ens menjarem l’últim repetxó del dia. Aquí agafarem asfalt i baixarem còmodament fins a la Riba, on anirem a buscar l’antiga carretera que ens porti cap a Montblanc.

Possibles variants:

• A l’inici (km 6,5 aproximadament), pot ser interessar fer el tram de l’Espluga a Poblet per carretera, i anar guardant forces pel que vindrà.
• És possible estalviar-se la pujada completa al Tossal de la Baltasana continuant recte al Coll de Bosc. Però aquest és un dels hits de la ruta!
• Passats els Motllats, és possible acabar tota la ruta per asfalt. La part final es pot fer dura si es va cansat. Val tant la pena fer-la com fer la variant per carretera. Així doncs, a l’Aixàviga (km 55 aproximadament) seguiriem per carretera cap a Montral i girariem a l’esquerra per anar a buscar la Farena, el Pinetell i la Riba (carretera TV-7044).