La prèvia: l’ecosistema del sector de la bici

Desenvolupar Va de Gravel ens ha fet descobrir -encara més- a moltes persones i iniciatives (i esperem que segueixi sent així!). I no ens agrada donar res per descomptat, com si fos evident: el gravel és un ecosistema d’agents molt ric, i això és singular! Molta gent fent moltes coses.

Però anem per parts. A què ens referim per “ecosistema”? Posem-hi una mica de context. Es parla “d’ecosistema social” per referir-se -almenys en part- a l’entramat d’agents que interactua en un entorn (el del gravel, en aquest cas).

El sector professional/empresarial

Primer, com en tot ecosistema social, hi ha el sector privat professional/empresarial. Sovint són l’agent actiu més important de l’ecosistema i en aquest cas ho són. Negocis de capacitat molt diversa que, en el cas del ciclisme, s’han visibilitzat tradicionalment en una xarxa de botigues especialitzades en tot el territori. Darrerament, però, cada cop més s’han vist afectades per una creixent competència de botigues únicament digitals. En un altre camp, també s’ha anat desenvolupant un sector professional/empresarial vinculat als esdeveniments organitzats i/o patrocinats per empreses privades; una cosa que antigament feien únicament els Clubs. Sigui com sigui, les botigues són interessants perquè condensen i materialitzen als nostres ulls tota una cadena de valor des del disseny i la fabricació fins a la distribució i la comercialització.

És una part molt interessant de com funciona el sector del ciclisme, perquè és singular, però sobre la qual no en tenim prou domini ni tenim prou espai en aquesta entrada. A més, tampoc és l’objectiu.

L’administració

Segon, també hi ha el sector públic, l’Administració. Tampoc és l’objectiu de la nostra reflexió, però per situar-nos: governs de tots els nivells (local, provincial, nacional, estatal, internacional…) que desenvolupen polítiques (plans, inversions, regulacions, infraestructures…) i en alguns casos també esdeveniments. Una mirada sovint en clau de mobilitat, urbanisme i sostenibilitat, però també cada cop més en clau de turisme, esport i natura. Conceptes molt interconnectats que s’uneixen amb el món de la bici.

A ningú se li escapa que les Administracions tenen molta capacitat d’influència per fer anar les coses cap a un costat o cap a l’altre (en un cas proper i que s’ha anat treballant a foc lent: Girona i la seva aposta per la bici). Però tot i que poden tenir molt a dir-hi… sovint fan poc. Encara que s’espera que cada cop es diguin i facin més coses.

Sigui com sigui, no són el nostre focus, seguim avançant.

L’associacionisme

Ja casi hi som, però encara ben bé no. Una altra pota d’aquests ecosistemes, també a la bici, són les associacions. El tercer sector: el que no és el sector privat professional ni el sector públic. En el món de la bici, són sobretot Clubs, associacions esportives. Són fruit de la implicació ciutadana, d’aficionats a la bici en aquest cas, i tradicionalment han sigut entitats formals (registrades, amb el seu NIF i la seva Junta, etcètera).

Una altra dimensió que també ha canviat una mica, i també hi han aparegut noves formes d’organització social, més informals, i que amb les xarxes digitals han sigut capaces de visibilitzar-se (grupetes informals que no tenen personalitat jurídica però sí tenen una certa estructura interna i una regularitat de la seva activitat).

Això ja ens acosta una mica més on volem arribar.

Sector privat, sector públic, tercer sector i… els motivats

En el món de la bici, i avui en dia i amb el gravel més que mai, a part de tots aquests agents tradicionals (sector privat, sector públic i tercer sector) hi ha tot un seguit de motivats molt important.

Perquè ho diem? En el ciclisme, i en el gravel en particular, observem una proliferació d’iniciatives, ja siguin personals o col·lectives, difícils de veure en altres esports. Molt sovint sense ànim de lucre, però fins i tot quan un projecte té ànim de lucre hi ha un component de motivat molt important.

Parlem de coses que coneixem en el nostre entorn:

• Llençar-se a muntar una ruta no organitzada per descobrir un territori, o una d’organitzada
• Un grup de sortides socials (whatsapp, telegram, instagram…)
• Muntar un blog de viatges
• Una revisteta
• Un pòdcast
• Un canal de twitch o…
• Vés a saber: una web d’altimetries! 🤣

Tenir motivats fa especial el sector

En marketing, es diria que hi ha un segment molt important de “prosumidors”. Expliquem-nos. Un “prosumidor” es diferencia d’un “consumidor” perquè no juga només un paper passiu (comprador, receptor de productes i serveis) sinó també actiu (proposa, produeix, és un agent actiu). Això genera una vitalitat singular, diferencial, del sector. Una vitalitat de la qual tot l’ecosistema se’n pot enriquir. La idea de “prosumidors” descriu i visibilitza la realitat que ens interessa, però no del tot bé: és una idea molt lligada al mercat i al màrqueting i no acaba de reflectir ben bé el que volem. A més, es podria arribar a confondre amb aquelles persones que amb les noves dinàmiques digitals fan “d’ambaixadors” de marques, i no és a això al que volem referir-nos ara.

Així que, encara que sovint una mateixa persona pugui ser totes dues coses, no parlem dels que es mostren, sinó dels que aporten.

Amb una vocació més o menys professional (tant en el sentit de convertir el seu projecte en una font d’ingressos com en el sentit de fer-ho amb qualitat) a totes aquestes iniciatives els impulsa una mateixa força: la motivació. I amb el gravel, ens sembla, el que passa és que està en plena efervescència. A la BTT o a la carretera està més estabilitzat, però també existeix de fa temps.

Així que, sigui com sigui la bici que muntem: som uns motivats. D’acord… però això és una resposta insuficient.

Que és el què ens motiva?

Per seguir pensant, perquè ens agrada pensar pel propi plaer de pensar (aquí estem, passant l’estona), explorariem una idea:

• Ens sembla que dos factors combinats podrien explicar que ens comportem com uns motivats: un d’intrínsec (alguna cosa que ens surt de dins) i un d’extrínsec (alguna cosa que ens motiva “des de fora”). Un factor endògen i un exògen. Una causa interna i una externa.

Però… la intuició ens diu que en el món del gravel no hi ha una mitjana superior de motivats en comparació a la resta de la societat. Si no hi ha un factor endògen diferent al que podríem trobar a qualsevol altre sector, és a dir, si no hi ha raons per pensar que en el món del gravel s’hi reuneix un tipus de gent específica que és així “de sèrie”… només hi ha una resposta: el factor exògen que ens transforma és la bici!

No és que la bici cridi aquest tipus de gent, és que la bici la genera! No és que la gent vingui motivada decasa (bé, alguns sí): és que es motiven amb la bici! Així doncs…

Què té, el gravel, que ens motivi tant?

Entreu al relleu, us llegim als comentaris!