Els amics de Ravet Bike ens han convidat a explicar el nostre projecte i a pedalar plegats. El dijous 18 d’abril, a les 18h a Ravet Bike, tindrem l’oportunitat de comentar continguts i curiositats de Va de Gravel i, el dissabte 20 d’abril, sortirem a pedalar plegats.
En aquest espai volem aprofitar per comentar-vos la proposta de ruta per dissabte.
| Dia | Hora | Lloc |
| Dissabte 20 d’abril | 8.30h Cafè 9.00h Sortida | Ravet Bike | Papüa Granollers | KOM Carrer Joanot Martorell, 272 (Granollers) |
Inscripció gratuïta a: https://forms.gle/6aZqLTbc7G16VLRp7
Esdeveniment a Strava: https://www.strava.com/clubs/15403/group_events/1630526
50 km i 1.000+
Descripció de la ruta
Els camps de la Vall del Carbonell ens criden fort a la primavera, però no podíem perdre l’oportunitat de plantejar una sortida amb segell propi: portets i desnivell. Ni massa ni poc… lo just i necessari per treure brillo al plat petit i el pinyó gran!
Sortirem, com no podria ser d’una altra manera, amb el cafè del Papüa. Sortirem de l’asfalt de la ciutat per la via ràpida, vorejant Palou i Can Bassa i pujant cap a la presó de Quatre camins a la Serra de Llevant. Primer turonet del dia. Entre camps verds arribarem a Vilanova per la vora del Mogent, i anirem a encarar la primera pujada del dia: la Creu de Can Boquet.
La pujada a Can Boquet té un inici suau i un final explosiu. L’inici serà ideal per gaudir del bosc que ja llueix un verd intens de primavera. Després, ens provarem en percentatges sostinguts per sobre del 15% però, per sort, ho farem en trams encimentats.
Un cop a dalt, reposar forces, reagrupar-nos una mica, i baixar direcció a Cabrils gaudint de les vistes al mar (qui ho vulgués, abans d ebaixar es podria dirigir cap al Coll d’Òrrius per pista i baixar cap a la Roca per asfalt).
Mitja baixada és pista i l’altra mitja asfalt. Arribarem a l’ermita de St Sebastià de Cabrils, ja entre cases, i farem l’últim tram de baixada. Al semàfor, encararem sense ni un metre de pla amb la segona pujada important del dia: el collet de la Mútua. Abans, però, al parc que trobarem a mà dreta passat el semàfor (gir esquerra) podrem agafar aigua en una font.
Aquesta segona pujada és molt diferent a la primera, molt sostinguda tota l’estona, sense sorpreses rellevants per sobre del dos dígits, però va maxacant. El primer kilòmetre serà sortint de Cabrils entre cases. Cap a l’inici del segon la pendent guanyarà percentatge i passat el cartell de “carretera privada” ens mourem en una mitjana del 8% aprox tota l’estona. El terreny és un asfalt assalvatjat. Es tracta d’una carretera molt abandonada que conduïa a l’antiga mútua, centre de recuperació per a treballadors del sector metal·lúrgic, on després d’anys d’abandonament s’hi va rodar Polseres vermelles.
Un cop coronem, a l’acabar l’asfalt, reprendrem forces i baixarem cap a Òrrius fent la pista que coneixem com a Olla d’Òrrius (perquè permet fer-hi tota una volta en alçada si es va a Coll de Porc i St Bartomeu/Coll d’Òrrius. De fet, en aquest punt es pot tornar a retallar la ruta per anar a buscar el Coll d’Òrrius).
Si volem aigua, podrem provar a la font del parking de la piscina municipal o en algun bar del centre. Les darreres pluges han deixat la part inicial de la baixada malmesa, així que amb compte. A Òrrius iniciarem l’ascens per carretera i trencarem direcció a Coll de Parpers, on hi arribarem tot crestejant amb vistes sobre la serralada litoral i el mar.
Aquí trobarem les rampes màximes del dia, i en aquest cas no estaran encimentades. Just abans d’arribar a la pedrera el GPS ens marcarà com a mínim un 21% puntualment. En total, seran 400 metres d’esforç al 11,4% i, els darrers 30 metres, haurem de buscar la traçada bona si no volem posar peu a terra.
Després, pedalarem còmodament per pista ample fins al Coll de Parpers (en aquest punt també és possible retallar baixant per asfalt a la Roca), i aquí tornarem a pujar fins a la urbanització Sant Carles. Gaudirem primer del verd de la Plana de l’Espinal i després ens tocarà apretar les dents per coronar el repetxó de Sant Carles (800 metres al 7,4%).
Com que ja anirem fatigats, baixarem còmodament per asfalt cap Sta Agnès i, tot atravessant els camps de la Roca, anirem a buscar Granollers remuntant un parell de turons. Primer Can Masferrer amb 600 metres al 8,3% i després el Montserrat Montero amb 400 metres al 9,1% per asfalt. Abans de sortir de la Roca, però, farem xip-xap al riu mogent. Arribant a Granollers, passarem primer entre vinyes i, finalment, encararem la baixada amb vistes cap a Montserrat, l’Obac, el massís del Pic del Vent/Farell i els cingles de Bertí.
Variants més curtes
Amb aquesta informació esperem que tothom pugui encarar les pujades amb confiança, però si no us ve de gust, no volem que deixeu de venir. Aquí teniu dos opcions per retallar fàcilment la ruta:
- Després de la Creu de Can Boquet, dirigir-se a l’esquerra cap al Coll d’Òrrius. Cal pujar la Roca d’en Toni que és un repetxó curtet però dur, amb l’inici encimentat. Al coll es podrà baixar per asfalt cap a la Roca i anar a recuperar la part final del track.
- A dalt del Collet de la Mútua també es pot crestejar fins al Coll d’Òrrius, baixar per asfalt a la Roca, i recuperar-hi el track per tornar a Granollers.
- Al Coll de Parpers serà possible baixar per asfalt i anar a recuperar el track al seu pas per la Roca.
Dubtes? Escriu-nos!
Tens algun dubte? Vols que et preparem un track a mida amb alguna de les variants? Escriu-nos per Instagram!
Deixa un comentari