63 km | 1.800+

Entorn 100% alpí amb la gravel… un plaer! Una circular per pujar al Col de Valbelle per la vessant de Saint-André-d’Embrun, fer l’escapada fins a La Mayt per tocar els 2.600 metres i baixar per la vessant de Risoul i Guillestre.

Els primers quinze quilòmetres són de transició, planers i per asfalt, fins a Saint-André-d’Embrun. Allà comença la pujada al Col de Valbelle: primer per asfalt fins al Col de la Coche. En aquest tram, com més amunt, pitjor està l’asfalt, però en gravel cap problema (ideal, de fet!). A partir d’aquí, pista que es fa bé a nivell tècnic, encara que òbviament no estigui perfecta.

Un cop al coll de Valbelle, si encara queden forces, val la pena l’extra de La Mayt per tenir la sensació de tocar el cel: uns dos quilòmetres d’anada (i els mateixos de tornada) fins al radar, a més de 2.500 metres. La pista està prou bé, és ampla i pedalable. La dificultat… el punt on s’enfila cap al 30%! Aquí ens va tocar posar peu a terra i remuntar 10 o 20 metres abans de tornar a pedalar. Els últims deu metres fins al radar també cal fer-los a peu. Va valdre la pena per les vistes panoràmiques a dalt de tot!

De tornada al Col de Valbelle, baixem per l’altra vessant, cap a l’estació de Risoul, per una pista ampla i en bon estat, amb vistes espectaculars en tot aquest tram. De l’estació cap avall, proposem baixar per asfalt, ja que el camí cap a Guillestre té trams en un estat una mica dolent com per fer de baixada (de pujada, millor).

Possibles variants:

• Sense pujar a La Mayt: del Col de Valbelle baixem directament cap a Risoul. La ruta queda en uns 59 km i 1.600 m+.
• En sentit contrari: pujar per Guillestre i Risoul però fent la vessant amb més pista (un 73%), i baixar per Saint-André-d’Embrun. La baixada per aquí es pot fer llarga al principi, ja que la pista està en pitjor estat en comparació al vostat de Risoul.